ramonzaballaentrevistaeixdiari

Ramon Zaballa: “si no resolem bé la crisi, la ciutadania en sortirà amb dues velocitats”

Serveis a les persones i Promoció Social

Ramon Zaballa és el Tinent d’Alcalde de l’àrea de Serveis a les persones i Promoció Social de l’Ajuntament de Vilafranca, on també és regidor de Benestar Social. Forma part del consistori vilafranquí, a les files del PSC, des de l’any 2009.

– Quins són els principals problemes de caire social que hi ha a Vilafranca?

A dia d’avui seguim amb tota la repercussió de la crisi. Ara sembla que comença a veure’s alguna senyal de millora, però hem passat moment difícils centrant-nos en tot el que fa referència a l’atenció al ciutadà, amb situacions d’emergència per manca d’aliments, de diners per fer front a les despeses d’habitatge, a l’escolarització dels fills o de caràcter laboral.

– Quines són aquestes senyals de millora?

Hem vist, per exemple, que hi ha un petit descens d’usuaris de Serveis Socials i també del rebost. En canvi, tenim un increment d’usuari en el SIAD, que és el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, per qüestions de violència masclista. Per tant, sí que es veritat que hi ha problemes que estan minvant, però els que arrosseguen mals endèmics de la nostra societat, hi són i s’agreugen.

– Quin percentatge de la població de Vilafranca es troba en alguna d’aquestes situacions?

Serveis Socials té aproximadament uns 4.000 usuaris l’any, el que representa un 10% de la població. Hi ha una cronicitat en uns 400 casos, és a dir, el 10% dels usuaris de Serveis Socials ho són de llarga durada. En quan al rebost, n’hi ha entre 1.600 i 1.800 en funció dels mesos. Comparant setembre d’aquest any amb setembre de l’any passat, ha baixat el nombre d’usuaris. L’usuari de rebost sol ser aquella persona o unitat familiar que té necessitats a vegades puntuals i que, quan pot, deixa d’utilitzar-lo. Són aquests petits detalls els que ens fan pensar que potser estem repuntant una mica.

– Quin és el perfil de la gent en aquesta situació?

És el mateix, en percentatges, que el que té la societat vilafranquina. Els usuaris de Serveis Socials són tant famílies autòctones com famílies els nouvingudes en la mateixa proporció que la que té Vilafranca. El mateix passa en el rebost.

-Hi ha hagut canvis en aquest sentit des de l’arribada de la crisi?

La proporció continua sent semblant. L’Ajuntament de Vilafranca  ha fet grans esforços econòmics, de fet, és el segon ajuntament de la província de Barcelona que destina més recursos a serveis a les persones. En ajuts a l’escolarització, per exemple, estem dedicant uns 270.000 euros anuals. Hi ha un ventall ampli de serveis a les persones que fan que la situació no sigui tant complexa perquè l’Ajuntament hi està abocant molts esforços. Per tant, això fa que potser no es visualitzi tant la problemàtica existent.

– Com funciona la donació d’ajuts a Vilafranca?

Els ajuts a Vilafranca estan estrictament controlats per un equip tècnic professional excel·lent. Qualsevol qui té una necessitat l’ha d’exposar i justificar documentalment. Aleshores es posen en marxa tots els protocols perquè aquella persona tingui els ajuts que li pertoquen. Tot aquest boca-orella dels carros de la compra o dels cotxets dels nadons, ni Serveis Socials ni l’Ajuntament hi ha tingut mai res a veure. Això són uns ‘bulos’ d’abans de la crisi que van sorgir per un ajut a la infància que donava una entitat d’estalvi. Podem assegurar que a Vilafranca té ajuts qui acredita documentalment que en té necessitat. Nosaltres donem ajut als vilafranquins i vilafranquines que acreditin aquesta necessitat, sigui del color que sigui i es digui com es digui.

– Quanta gent hi treballa?

A la regidoria de Benestar Social hi treballen 40 tècnics. Tenim, per tant, un equip ampli amb una estructura fortíssima. Hi ha ajuntaments semblants al nostre que disposen de molt menys personal. El meu objectiu és estructurar encara millor, si és possible, aquest servei per optimitzar-lo al màxim, perquè les llistes d’espera es redueixin i l’atenció sigui ràpida. La immediatesa és impossible perquè sempre s’ha de demanar aquella documentació que ho fa demorar, però tenir quatre o cinc dies d’espera seria l’objectiu, en aquests moments estem entre vuit i deu dies d’espera. Una xifra que ens permet veure l’objectiu amb optimisme.

– Per acabar, podem afirmar que Vilafranca és un municipi socialment cohesionat?

És un municipi força cohesionat, però no totalment perquè hi ha un problema urbanístic. Barris com La Girada són un model de cohesió perquè hi ha de tot: des d’habitatge d’alt standing fins a habitatge social. Però no tots els barris són iguals. L’urbanisme dels anys setanta els va condicionar. I això dificulta aquesta cohesió global de la vila, però hi estem treballant. És un altre dels nostres objectius. El principal problema que tenim, però, és que si no resolem bé la crisi, la ciutadania en sortirà  amb dues velocitats: els que poden anar molt bé i els que poden anar pitjor del què anaven abans. I és aquí on des de l’àrea treballem per evitar aquesta fractura social i ho fem amb un criteri d’igualtat d’oportunitats.

Entrevista a Eix Diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.